Augmenten els litigis a l'entorn de les herències i la indefensió de la gent gran davant la llibertat testamentària

En alguns països com Alemanya, per exemple, un testament en el qual l'únic beneficiari és el cuidador d'una persona es declara directament nul.

En canvi, a l'estat l'espanyol no és estrany deixar el patrimoni a la persona que t'ha estat cuidant. Això sí, s'ha de fer el testament obligatòriament davant de notari, perquè és ell qui certificarà que la persona està en plenes facultats i actua de forma lliure i voluntària.

De fet, aquí, quan parlem d'escriure un testament regular, anar al notari no és un pas obligatori, perquè es pot fer a mà i a casa i també tindrà valor. El Codi Civil Català ha adoptat noves mesures per garantir la llibertat testamentària de la gent gran i també per protegir-ne el patrimoni. Per exemple és obligatori que, quan un cuidador es converteixi en hereu, la firma s'ha de fer davant del notari.

Quan els hereus són els fills, la cosa va diferent. Però de totes maneres, a l'hora de firmar, el fill ha der sortir del despatx perquè el pare es quedi sol. El notari té l'obligació d'assegurar-se, en primer lloc, que qui fa testament està en plenes facultats mentals, i, després, que el que hi ha escrit al testament és realment la seva voluntat, i només la seva. El testamentari s'ha de quedar tranquil amb el que ha escrit i el notari ha de veure que la situació personal i familiar és normal i que ningú se'n vol aprofitar.

El Codi Civil català també preveu la possibilitat de desheretar els fills, privant-los fins i tot de la legítima, en els casos que no hi ha hagut relació. També regula la figura del pacte successori, en què pot premiar en qualitat d'hereu el familiar que ha tingut cura de la persona gran. Per trencar aquest pacte hi han d'estar d'acord les dues parts, i per tant s'evita que si amb els anys la persona gran perd el cap o es deixa influir per altres persones del seu entorn, pugui acabar canviant el que havia decidit quan tenia plenes facultats mentals.

Per altra banda, ara ens trobem que amb el marc de la crisi han augmentat els litigis al voltant de les herències, i, concretament, un fenomen que fins ara havia tingut molt poca visibilitat: l'espoliació econòmica de la gent gran. No hi ha xifres oficials però alguns casos són extrems.

El Codi Civil català ha adoptat noves mesures per garantir l'autonomia i la llibertat de la gent gran que fa testament, però el protocol encara no és prou eficaç. Hi ha alguns casos on veïns de casa o de la residència, fins i tot familiars, poden ser els principals responsables d'aquest abús.

Policia i entitats demanen que s'estigui alerta i que tant notaris com banquers siguin especialment sensibles davant de qualsevol comportament estrany. A vegades amb l'ajuda de fundacions tutelars, notaris o banquers s'han pogut anul·lar alguns contractes de donació que no eren clars, però això no és sempre fàcil.

Quan arriba un cas d'aquests és molt difícil remuntar anys enrere i anul·lar un contracte de donació. Per això, és necessari que els professionals tinguin eines i hi hagi un mecanisme eficaç. Cal construir un protocol d'actuació eficient, perquè avui no existeix. De fet, tothom té dret a fer el que vulgui amb el seu patrimoni, però sempre que tingui plena consciència del que fa perquè aquesta llibertat pot estar coaccionada emocionalment. Aquesta situació, a vegades, posa la gent gran en un compromís i accepten coses que no els convenen.

La Generalitat va impulsar un protocol marc contra el maltractament a la gent gran que implicava la formació de notaris, banquers i farmacèutics perquè identifiquessin aquests casos, però algunes entitats mantenen que encara no s'ha desplegat prou.

Podem pensar que aquests casos poden semblar una excepció, però els litigis entorn de les herències han augmentat. Malgrat això, l'espoli econòmic a la gent gran és un fenomen molt invisible, i actualment les dades encara estan molt lluny de la realitat.

Montserrat Escudé, sergent en cap del Grup Central d'Atenció a la Víctima, explica que aquests casos s'han de denunciar perquè la prova del que està passant l'obtindrem a través de les activitats bancàries i les irregularitats s'han de visibilitzar. La denúncia, per tant, és necessària, però, segons els experts, la millor manera d'evitar l'espoli econòmic de la gent gran és prevenir-lo.