Montjuïc i Roques Blanques, entre els deu finalistes del concurs de cementiris de l'estat espanyol

El cementiri modernista de Montjuïc de Barcelona i el de Roques Blanques, al Papiol, al Baix Llobregat, els han escollit entre els deu finalistes a millor cementiri en el primer concurs que es fa sobre aquests recintes a l'estat espanyol. El concurs l'organitza la revista "Adéu" per ressaltar el patrimoni i cultura dels cementiris. El Panteó Batlló, a Montjuïc, i l'escultura "El petó de la mort", del cementiri del Poblenou de Barcelona, esculpida el 1930, competeixen també en la categoria millor escultura funerària.

Segons l'empresa municipal que gestiona els cementiris municipals, un concurs per votació popular a través del web de la revista determinarà quins són els guanyadors en les diferents categories el 30 de setembre.

Dos cementiris diferents

El cementiri de Montjuïc destaca per la seva zona de panteons monumentals construïts per la burgesia catalana del segle XIX i per disposar d'espais adaptats als nous temps, com el crematori, el Jardí del Mediterrani i el Jardí de les Aromes per a l'esplai de les cendres. Es tracta d'un recinte funerari que domina les vistes de la ciutat i el seu port, i que acull regularment activitats culturals com rutes guiades, exposicions o concerts.

Roques Blanques va entrar en funcionament fa 30 anys. Tot el conjunt està enjardinat amb arbrat, enllumenat, fonts d'aigua i estanys a la zona de nínxols. S'hi aplica un concepte que defuig la concentració de nínxols i tombes a l'estil dels cementiris tradicionals urbans, i és especialment important l'àrea verda. Representa un projecte avantguardista de cementiri, caracteritzat pels seus amplis espais i la seva integració en el paisatge de l'entorn.

Grans escultures funeràries

Pel que fa a "El petó de la mort", del cementiri del Poblenou, és una obra de marbre feta per Jaume Barba el 1930. L'escultura representa la cruesa de la mort sota la forma d'un esquelet alat, que transfereix l'ànima d'un jove al més enllà amb el signe del petó. La seva popularitat ha augmentat des del 1991, quan va obtenir reconeixement internacional en una exposició fotogràfica feta a Berlín.

En la categoria de millor monument arquitectònic funerari, el cementiri de Montjuïc hi participa amb el Panteó Urrutia, un monument d'estil neoclàssic que va projectar l'arquitecte Antoni Vila Palmés el 1908, amb treballs escultòrics del marbrista Martínez Fortuny. El panteó consta d'una doble filera de columnes, de dues escalinates laterals i de la figura central d'un àngel de tall clàssic que recolza en un sarcòfag.

A més, els dos grans àngels de la façana del Panteó Batlló del cementiri de Montjuïc participen també en la categoria de millor escultura funerària. Són dues figures que van ser esculpides per l'arquitecte Manuel Fuxà i formen part d'un panteó completat el 1889 que pren com a model l'art funerari egipci.

La resta de finalistes a millor cementiri d'Espanya són Almudena (Madrid), Burguete (Navarra), Casabermeja (Màlaga), Comillas (Cantàbria), San José de Granada, Noia (la Corunya), Polloe (Sant Sebastià) i Iurreta (Durango, Biscaia).