La falta de candidates a comissària podria bloquejar la constitució de la Comissió

La nova Comissió Europea corre el risc de quedar bloquejada després de l'estiu. La raó és que els estats no han respectat l'elecció paritària dels nous candidats a comissari. Malgrat la crida del Parlament Europeu i del futur president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, la majoria dels estats han designat homes.

L'objectiu l'explicava Androulla Vassiliou, comissària europea d'Educació i Cultura: "Com a mínim, demanem deu dones a la futura Comissió Europea". En l'actual govern comunitari n'hi havia nou. Aquestes comissàries van començar una campanya a principis de juliol per reclamar tanta o més presència femenina en la futura Comissió. Han passat unes quantes setmanes i sembla que la paritat assolida sembla difícil que es repeteixi. La portaveu de Junker, Natasha Bertaud, alertava que no sortien els números i que aquest tema era "molt important" per al nou president de la Comissió.

Cadascun dels 28 estats envia un comissari a Brussel·les. Dels gairebé vint estats que han anunciat un nom, la gran majoria han optat per un home. Només dos, la República Txeca i Suècia, han designat una dona. Itàlia, Dinamarca o Bulgària també ho podrien fer. No continuen dues de les comissàries amb més perfil propi: Viviane Reding i Catherine Asthon. El govern espanyol sembla que triarà Miguel Arias Cañete, tot i que la seva polèmica amb Elena Valenciano no és, en aquest moment, la millor carta de presentació.

Jean-Claude Juncker reclama més presència de dones per principis i convicció personal, però també perquè sap que si no compleix, el Parlament Europeu votarà en contra de la nova Comissió i tot l'esforç per arribar fins aquí no li haurà servit per res.