Londres creu que el botxí del periodista nord-americà James Foley podria ser d'origen britànic

L'FBI creu que el vídeo que mostra la decapitació del periodista nord-americà James Foley és "autèntic". El diari en què col·laborava el periodista, el GlobalPost, ha emès una nota en què afirma que l'FBI "ha dit aquest dimecres al matí a la família de Foley que el vídeo és autèntic".

La Casa Blanca també ha confirmat l'autenticitat de les imatges. La portaveu del Consell Nacional de Seguretat, Caitlin Hayden, ha assegurat que "la intel·ligència dels Estats Units ha analitzat el vídeo" i "ha arribat a la conclusió que és autèntic".

Malgrat que les imatges de l'assassinat de Foley anaven explícitament dirigides al president dels Estats Units, Barack Obama, la diferència horària ha fet que hagin estat els països europeus els primers a reaccionar.

Cameron interromp les vacances

El ministre d'Afers Estrangers britànic, Philip Hammond, ha reconegut que el botxí podria ser d'origen britànic, tenint en compte el seu accent. "Volem investigar-ho més", ha afegit. Un portaveu de Downing Street ho ha qualificat d'acte "estremidor i depravat".

El primer ministre britànic, David Cameron, ha interromput les vacances i ha tornat a Londres per analitzar amb els experts el vídeo difós per l'Estat Islàmic. El "premier" britànic ha tingut un estiu accidentat, ja que a començaments d'agost es va veure obligat a tornar al Regne Unit des de Portugal davant l'avanç dels jihadistes.

Alemanya i Itàlia enviaran armes

D'altra banda, el govern alemany ha anunciat que enviarà material militar als kurds per aturar l'organització Estat Islàmic al nord de l'Iraq. El ministre d'Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, i la titular de Defensa, Ursula von der Leyen, han confirmat que "els pròxims dies" es començaran a enviar equips com armilles antibales, cascs, ulleres de visió nocturna o detectors d'explosius. Depenent de la situació, no descarten enviar armament. Alemanya i Europa no poden ser "indiferents" a "l'inimaginable patiment" dels refugiats al nord de l'Iraq, que han fugit de les seves llars davant l'avanç "brutal" de l'Estat Islàmic.

Berlín va enviar la setmana passada ajuda humanitària al nord de l'Iraq i ho tornarà a fer de nou davant les necessitats de la població. L'executiu alemany s'afegeix a l'ONU, que ha posat en marxa una gran operació humanitària per ajudar més de mig milió de persones desplaçades per la invasió de l'Estat Islàmic.

El govern alemany s'havia mostrat reticent a enviar armament a l'Iraq i s'havia limitat a portar-hi ajuda humanitària. El seu posicionament ha canviat després de la visita del seu ministre d'Exteriors al país. Alemanya considera que no ajudar a aturar els terroristes sunnites podria suposar la seva extensió incontrolable al Pròxim Orient, un fet que desestabilitzaria la regió i tindria importants repercussions.

La mateixa mesura també l'ha pres, hores després, Itàlia. La ministra de Defensa italiana, Roberta Pinotti, ha explicat que el material està "constituït per armes automàtiques lleugeres i la seva munició i armament antitanc". Aquest material bèl·lic és de fabricació soviètica i va ser requisat en operacions durant la guerra dels Balcans, fa vint anys.

Després d'aprovar-se aquest enviament d'armes a les forces kurdes, la ministra d'Afers Exteriors, Federica Mogherini, ha afirmat que "el mar Mediterrani i el Pròxim Orient estan sent sacsejats per una amenaça que també afecta el conjunt d'Europa" i ha defensat que aquestes "ajudes militars a l'Iraq són indispensables actualment". Tanmateix, ha matisat que "difícilment poden constituir una solució a llarg termini".