El jutge imposa una fiança de 16 milions per a Miguel Blesa i de 3 a Rodrigo Rato pel cas de les targetes opaques

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha imposat fiances de 16 i 3 milions d'euros, respectivament, per als expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato, en relació amb les despeses que els consellers de l'entitat bancària van fer "de forma presumptament il·lícita" fent ús de les seves targetes opaques. El magistrat, que investiga aquestes "targetes B" en una peça separada del "cas Bankia", els concedeix tres dies per a pagar-les si no volen ser embargats.

Les fiances, imposades a petició de la Fiscalia Anticorrupció i amb l'adhesió del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), inclouen tant la responsabilitat civil, que Blesa i Rato haurien d'afrontar en cas de ser condemnats, com la multa del 25% que estableix la llei.

El jutge assenyala, en les seves interlocutòries, que la conducta de tots dos expresidents podria tipificar-se com un delicte continuat d'administració deslleial sense perjudici que amb posterioritat pogués afegir-s'hi el d'apropiació indeguda.

Sánchez Barcoj es desvincula de la creació de les targetes opaques

Abans que Blesa ha declarat l'exdirector financer de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj i ha assegurat davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que el sistema de "targetes B" opaques al fisc ja existia abans del seu nomenament com a conseller de l'entitat.

Sánchez Barcoj, que ha declarat com a imputat durant una hora i deu minuts, ha negat que fos ell el creador d'aquest sistema de remuneració i ha defensat que totes les seves despeses eren justificades en relació amb les seves funcions com a directiu de l'entitat.

En aquest sentit, l'exdirector financer de l'entitat ha explicat que un viatge a Centreeuropa que apareixia en la relació de despeses B va coincidir amb un tancament de mercats. En total, Sánchez Barcoj va carregar a la targeta un total de 484.200 euros, que va consignar la setmana passada amb un xec a l'Audiència Nacional per aquest import, i 90.879 euros més que va reintegrar el juliol a Bankia.

Xiulets per a Rato

Sánchez Barcoj i els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato declaren aquest dijous a l'Audiència Nacional sobre les targetes opaques de l'entitat amb les quals 86 consellers i exdirectius van carregar 15,5 milions d'euros a l'entitat entre 1999 i 2012.

A dos quarts de cinc de la tarda ha arribat a l'Audiència Nacional l'exvicepresident del govern espanyol i expresident de Caja Madrid i Bankia, Rodrigo Rato, enmig de xiulets i esbroncades per part de desenes d'afectats per la compra de participacions preferents, que s'han concentrat al voltant de la seu judicial.

15 milions en viatges, hotels i restaurants de luxe

Les targetes opaques, que no estaven declarades a Hisenda, eren per a despeses personals i les van fer servir més de vuitanta directius de Caja Madrid i Bankia. En total, es van gastar 15 milions d'euros en viatges, hotels i restaurants.

En el cas de Miguel Blesa, van ser 436.000 euros. D'aquests, més de 76.000 euros en hotels d'arreu del món; també despeses en restaurants, joieria i roba de botigues de luxe. Blesa va fer servir la Visa 1.600 vegades. Hi destaca una despesa de 9.000 euros en una nit al Ritz.

Rodrigo Rato, que va ser president de Caja Madrid i després de Bankia, del 2010 al 2012. Es va gastar 99.000 euros. D'aquests, més de la meitat els va assumir Bankia i són els que ha tornat. Són despeses en begudes alcohòliques -3.500 euros en un sol dia-, hotels i bitllets d'avió. També destaquen els 2.400 euros en una botiga d'art sacre i els 2.171 euros en cinc dies de festa. S'ha comptabilitzat que va retirar 16 vegades 1.000 euros en efectiu.

Pel que fa a Sánchez Barcoj, exdirector financer de l'entitat, ja ha tornat els 480.000 euros que es va gastar amb les targetes B.

Goirigolzarri diu que les targetes B són "producte del passat" i es desmarca de "pràctiques poc ortodoxes"

Tot i les imputacions, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha assegurat que les targetes B són "producte del passat" i ha augurat un "futur molt positiu per a l'entitat", ja que, segons creu, "no queda gaire més" per saber-se d'aquest cas. En qualsevol cas, ha insistit que tot plegat "està en mans del FROB", que va prendre la decisió d'anar al Fiscal Anticorrupció i a l'Audiència.

Goirigolzarri, però, ha admès que va sentir "preocupació" quan va saber l'existència d'aquestes targetes i que va pensar "en primer lloc" en l'equip de l'entitat i en les accionistes". En qualsevol cas, ha defensat que els principis de l'entitat ara són ser "escrupolós i transparent" i no atendre "pràctiques poc ortodoxes".

El PP obre un expedient informatiu a Rato

L'afer de les targetes opaques ha fet que el PP hagi obert un expedient informatiu a Rodrigo Rato i a dotze afiliats més. Pel que fa als consellers, alguns ja han tornat una part de les seves remuneracions encobertes.

Des del Sindicat de Tècnics d'Hisenda s'assegura que, tot i l'escàndol, no queda gens clar quines penes hi pot haver.

Cal recordar que l'entitat ha rebut 22.000 milions d'euros de l'erari públic en ajudes.